LA REVISTA MUSICAL DE BARCELONA


Clara Sanabras “Sóc ciutadana del món” 

Clara Sanabras, és sense cap mena de dubte, una de les grans i més personals veus musicals. Nascuda a Rouen (França), criada a Barcelona i des de fa anys instal·lada a Londres, va presentar a l’FNAC Illa Diagonal, fa unes setmanes, el nou treball El vol dispers. Songs of spanish exile (Smudged Discs, 2014), un treball personal que ha recollit les seves inquietuds musicals de la música medieval als sons mediterranis, amb elements de la tradició folklòrica britànica i fins i tot detalls orientals. El disc ha comptat amb la col·laboració d’Eliseo Parra, la Cobla Sant Jordi i l’Elysian Quartet.

Preg. Què ha significat aquest disc per tú?

Al principi era ua excusa per cantar en molts idiomes, ja que les influencies són diverses: el català, castellà, anglés. Es tracta d’un exili molt metafòric. Una diàspora del segle XV fins l’actualitat. 

Preg. També és un homenatge, no? 

Sí, als meus avantpassats. He après molt de l’exili espanyol en particular a través dels estrangers que es van apuntar a les Brigades Internacionals. 

Preg. I què en penses d’això? 

En aquests moments, amb sentit de la perspectiva, un es sent pertànyer a un lloc en particular i a la vegada, ciutadans del món. És un arma poderosa per tenir una mirada sobre els conflictes, ja que em sembla trist que hi hagin entre germans. Penso que perquè no es pot assolir una cosa semblant i tan profitosa com a l’històric Al Andalus. 

Preg. Ës el millor treball de la teva trajectòria? 

No ho veig del tot així. És un llistó, una cosa assolida però he de continuar treballant. Tot i que reconec que “El vol dispers...” ha estat un dels més arriscats i personals. 

Preg. Viure a Londres t’ha permés tenir un altre mirada sobre la música 

Londres és la meca dels musics, per excel·lència, ja que el multiculticulturalisme es dona per entès, tot i que a tots els llocs tindria que ser igual. 

Preg. A més de la promoció del disc també estàs fent la gira de Titànic 

Estic fent l’estrena de la projecció de Titànic, amb mísica en viu, amb una orquestra simfònica, on faig els fragments voca. Estem fent gira per diferents països del món. No vull imitar a ningú i fer-m’ho meu, amb algunes llicències artístiques. 

Preg. Tornant al teu sentit multicultural, com et sents? 

Tinc sang jueva en alguna branca, àrab, d’amèrica del sud. Sóc una barreja. 

 Jo em sento ciutadana del món, Tinc sang jueva en alguna branca, àrab, d’amèrica del sud. Sóc una barreja de moltes cultures. I pensa que això és general ja que com a exemple, fins i tot les gaites venen de la ïndia i van arribar a Irlanda. Així succeït amb les cultures. 

Preg. Tens algun nou projecte? 

El següent és el disc “La tempestad de Shakespeare”, que gravarem el juliol. Vaig treballar al teatre de Shakespeare, i amb Vanessa Redgrave compartia camerí i em va fer molt efecte aquella obra. El concepte del disc segueix també la línia del vol dispers, i per altra banda s’ha de recordar que el 2016 és l’any Shakespeare. 

Preg. I per finalitzar, tanca els ulls i digue’ns en quin lloc t’agradaria actuar a Barcelona? 

Al Palau de la Música.... correu la veu......

Tanmateix, i més enllà de la música, El vol dispers neix de “la necessitat de tornar una mica a les arrels i explorar temes tant musicals com personals”, diu sobre un disc cantat en anglès, castellà i català.

Sanabras, que en cançons com Adéu, serra de Montsant mira cap a Maria del Mar Bonet -“la meva gran inspiració”, reconeix-, reflexiona sobre què significa que un dia “et diguin que has de marxar de casa i que no podràs tornar mai al teu país ni a veure la família”. En el disc, aquest viatge a la recerca del sentiment de l’exili comença amb Scattered flight. “És la traducció literal d’un poema del meu besavi”, informa Sanabras. I acaba amb Jamie Foyers 1812, una adaptació de la cançó tradicional escocesa del segle XIX sobre un soldat que va morir a Burgos durant les guerres napoleòniques, però que Ewan MacColl va popularitzar convertint Foyers en un brigadista internacional a la Batalla de l’Ebre.

El disc, que inclou El cant dels ocells, Ay Carmela, poemes musicats de Pere Quart, de Salvador Espriu i del poeta anglès John Donne, i cançons sefardites, vol establir vincles entre els exilis del present i del passat. “Aquell període d’Al-Àndalus en què les tres religions encara vivien suposadament harmoniosament a la península Ibèrica es va perdre amb els Reis Catòlics, però encara recordem aquells temps perduts quan tothom aprenia de tothom i es trobava una manera de col·laborar”, explica Sanabras, que recorda que la passió per la música medieval li va venir de ben petita quan va sentir “polifonies del segle XIII de Pérotin i Léonin” al cotxe del seu pare.

La veu d’‘El senyor dels anells’

Clara Sanabras tornarà a Barcelona al gener per cantar a L’Auditori en el concert que l’OBC dedica a la música de la trilogia cinematogràfica d’ El senyor dels anells, on tindrà el rol de veu solista. A més a més, prepara un projecte sobre La tempesta de Shakespeare. “És una suite amb cançons amb cor i orquestra simfònica, barreja de textos de l’obra i reinvenció de personatges com el de Miranda, que a la meva cançó s’emancipa. És un himne feminista per a la Miranda”, diu Sanabras.

 El nou treball és tornar a les arrels. Al princpipi era ua excusa per cantar en molts idiomes, ja que les influencies són diverses: el català, castellà, anglés. Exili molt metafòric, diàspora del segle XV fins l’actualitat. 

ES un homenatge als meus avantpassats. He après molt de l’exili espanyol en particular a través dels estrangers que es van apuntar a les Brigades Internacionals. 

En aquests moments, amb sentit de la perspectiva, un se sent un en un lloc en particular i ciutadans del món. Arma poderosa per tenir una mirada sobre els conflictes, que em sembla trist que hi hagi entre molt trist. Penso que perque no es pot assolir una cosa semblant i tan profitosa com l’Al Andalus. 

És un llistó, una cosa assolida però ha de continuar treballant. És un dels més arriscats i personals.

Londres és la meca dels musics ja que el multiculticulturalisme es dona per entès, encara que ja es podria donar per entès. 

 Estic fent l’estrena de Titanic en viu, amb l’orquestra simfònica, on faig els fragments vocals, estem fent gira per diferents països del món. No vull imitar a ningú i fer-m’ho meu, amb algunes llicències artístiques. 

Jo sempre he sigut una cosa molt diversa, i se’m ha buscat a mí. 

Tinc sang jueva en alguna branca, àrab, d’amèrica del sud. Sóc una barreja. 

En sento ciutadana del món, i em dóno compte que fins i tot les gaites venen de la ïndia i van arribar a Irlanda, i així han anat les cultures. 

 Vaig presentar el disc, amb la col·laboració de Dani Espasa amb qui vaig coneixer fent El Senyor dels Anells. 

Proper projecte “La tempestad de Shakespeare”, que gravarem el juliol. Vaig treballar al teatre de Shakespeare, i amb Vanessa Redgrave compartia camerí i em va fer molt efecte aquella obra. Seguint la veta del vol dispers, ja que a més el 2016 és l’any Shakespeare. 

Poder actuar al Palau de la Música.... correu la veu......

 

https://youtu.be/idPsSIqJigw

Text Albert Roca. Fotos Valentí Fainé.

 

 

BARCELONAMUSIC  |  barcelonamusic@hotmail.es