LA REVISTA MUSICAL DE BARCELONA

 


Gemma Abrié, una veu solidaria i emotiva

El dia 25 d'abril un fort terratrèmol de més de 7 graus en l'escala de Richter va sacsejar el Nepal, causant més de 8000 morts i més milers d'afectats arreu del país. La cantant Gemma Abrié va ser testimoni del terratrèmol, però sortosament en va sortir il·lesa i va oferir ajuda humanitària durant la resta del seu viatge. Un cop ha tornat a Barcelona continúa aquella tasca humanitaria per ajudar als afectats al Nepal amb diferents activitats com la gala solidaria “Un trosset pel Nepal”, que acull el Teatre Lliure, i en el que es recaptaran fons l'orfenat Bal Mandir, el més gran de Katmandú, al Nepal. De tot això i de la seva trajectòria on està il·lusionada pel nou disc ens parla en aquesta entrevista. 

Preg. En primer lloc, com estàs després d’haver viscut la teva experiència al Nepal? 

Vaig viure un mes al Nepal, dels quals vaig fer 10 dies de voluntariat amb les víctimes del terratremol. Ha estat una experiènca única ja que és un pais ric no en diners sinó en ànima i en natura. Un dels més macos del món. 

Preg. I com vas decidir marxar al Nepal? 

Era un viatge pendent des de feia temps. I feia uns mesos que estava una mica estressada per coses de la professió, on estava tirant del carro. Era molt de desgast d’energia de picar pedra cada dia i aleshores em vaig decidir a fer-lo. 

 Preg. Però els teus plans van canviar i vas patir un bon ensurt 

Jo volia anar a fer treking als Anapurna. I després va succeïr el terratremol, que sortosament em va agafar una mica lluny d’on era, però perfectament podia haver-me succeït a mí. I tot això em va fer pensar en moltes coses com valorar la vida en la seva justa mesura.  

Preg. I vas fer la tasca de voluntariat 

Sí, vaig fer-ho, un fet que no havia fet mai i des d’aleshores tinc ben clar que una part de la meva vida estarà dedicat als projectes del voluntariat. Crec que la vida m’ha donat el que necessitava i ho he rebut com un regal, com la possiblitat de cooperar en un país que ho necessita moltíssim i em sento beneïda per això. 

Preg. Abans has comentat en com valorar les coses 

Penso que el més important a la vida és tenir un plat a taula, gent al teu voltant que et pugui estimar i un sostre on poder dormir. La resta és secundari. La música és la meva passió i no la deixaré mai però es pot viure de moltes maneres. 

Preg. Com va anar el contacte amb la gent del Nepal 

Sòn gent que no té res i que t’obre les portes de casa seva per donart’ho tot. Això ho vaig viure. Pots estar sopant i ells no. M’ho vaig trobar. I jo els deia “menge-ho amb nosaltres”. Ens tractaven com a reis. Ells d’entrada t’ho ofereixen tot. És un fet realment extraordinari.

 

 Preg. Parlem ara de la teva trajectòria, on d’aquí uns mesos treus un nou disc “Amalgama”, en el que t’estrenes com a compositoria i letrista 

Abans de marxar al Nepal ja tenia el disc preparat, i estic molt il·lusionada. No tenim l’esperança de fer el hit de l’any, sinó deixar empremta amb la meva manera de fer les coses. 

Preg. I la deixes sempre ja que se’t valora molt 

Jo intento fer la feina el millor possible i la gent ho aprecia i no sé si musicalment es pot veure recompensat. Sempre em trobo molt ben acompanyat on vaig, envoltada de bona gent. I m’encantaria que hi hagués una millor recompensa del que faig. 

Preg. En la teva trajectòria quins han estat els llocs més emblemàtics per tú 

 Vaig estar tocant durant 8 anys al Jazz Sí Club i la Graciela era com la meva segona mare. No és un club molt sofisticat però el caliu d’aquell lloc en pocs llocs l’he sentit mai.També hi ha caliu al Jamboree, però el Jazz Sí Club ho és tot: el meu refugi durant molts anys. A l’Auditori vaig fer fa un any un concert de gospel i va haver un ambient molt especial, tot i que el dia que sempre recordaré, ja que significava el final d’una etapa, va ser el dia 6 de juny del 2012, on feia el projecte final de carrera a la sala petita, i va venir molta gent i molts amics 

Preg. I on et veurem properament 

A l’Hotel Neri estic fent concerts amb la formació WoM Trio, estaré al Festival de Jazz a Igualada i també tindré altres actuacions. Però la que em fa molta il.·lusió és la del dia 8 de juny, a les 20’30 hores, en el que hi haurà la gala solidària “Un trosset pel Nepal”,

On ens trobarem: actors, testimonis del terratrèmol, cantants, voluntaris de Bal Mandir, musics, nois que havien viscut allà i que ara viuen aquí, pallassos Serà una gala molt especial.
 

  Text Albert Roca. Fotos – Valentí Fainé.      

 

BARCELONAMUSIC  |  barcelonamusic@hotmail.es