LA REVISTA MUSICAL DE BARCELONA

 Meïa: “Visc molt les actuacions i la gent valora la intensitat que dono” 

Després de la gran acollida del seu disc “Lighthouse” la cantant presenta l’avançament del que ha de ser el seu nou disc, amb l’EP “Mülzien 25”, on mostra el gran talent que té dins amb la seva mescla de pop i neofolk, i pel qual ha estat premiada la cançó "Be Gentle My Love" des del Aphrodite Film Awards de Nova York com "Best Piece of Music”. La seva vessant teatral, present en la seva trajectòria, continúa ben viva amb un nou projecte del qual ens avança en aquesta entrevista.  

 A nivell mediàtic et vas donar a conèixer arrel del concurs que va organitzar Coque Malla. ¿Com ho recordes?

Sí, ha sigut un dels pocs concursos que m’he presentat mai. No sóc d’animar-me a concursos mediàtics. Però en aquest cas m’agradava molt Coque Malla i em va semblar artísticament enriquidor.  Ell buscaba veus autòctones en la seva gira. Hi havia molta gent que es va presentar, moltes vocalistes de molts diversos estils i estètiques. Hi havia de tot allà. Va crear molta expectativa i molta audiència. I tot això em va obrir l’accés a que se’m pogués escoltar per a un públic més ampli al guanyar. Però jo sobretot guardo la satisfacció de que ell em proposés de cantar una cançó bellísima co-escrita pel Coque amb Iván Ferreiro; “Termonuclear”, hi ha un vers “lejos de esta bóveda fatal” que em ressonava tant adintre que encara recordo el moment exacte de cantar-lo.

 Fa pocs mesos vas treure el teu disc ‘Lighthouse’, on hi havia molta reivindicació

Molt reiviindicatiu i amb un missatge artístic molt concret. A nivell de temàtica hi havia una línea, buscava molt directament la revindicació social. Em trobava molt enfadada, sobre temes com el dels refugiats. I en una de les cançons ho exemplificava a través de la imatge del far. El far és un invent molt antic i humanístic. El considero un símbol molt potent. Ens indica el camí de tornada, o el lloc a on s’ha d’arribar, enmig de tempestes i de foscor, oferint-nos llum. Allà dintre , en els seus inicis sempre hi havia d’haver algú per mantenir-lo encès, és un símbol d’altruisme. Volia expressar-ho en cançons.

I ara estas promocionant l’EP ‘Mülzien 25’

Recull una mica aquest sentiment que tinc, de que jo faig la música que em surt. I ara estic tornant a fer el que vull, amb més llibertat. Soc eclèctica amb el que faig però sobretot gaudeixo amb el pop-rock i el folk. 

 Una cançó que ha agradat mol és ‘Sueños’

El tema Sueños ha tingut molt bona acollida arreu d’Espanya. És molt maco que tanta gent hagi rebut tant bé la cançó. Era una cançó que vaig fer per la gent, un himne als somnis de la gent anònima encara que parli de referents artístics, i ha arribat al poble. Amb la producció de Dani Vega, guitarrista de Mishima.

¿ I què ens pots comentar sobre el premi que ha rebut una de les cançons?

Doncs que han premiat una de les cançons del meu Ep Mülzien 25, des d'un certamen de Nova York. És la cançó "Be Gentle My Love" l'han premiat des de l’ Aphrodite Film Awards de Nova York com "Best Piece of Music". És un certamen mensual de Cinema Independent de Nova York que també premien a través de jurat en les categories de música i songwriter. Ara a través d, aquest premi tinc la oportunitat d'entrar en the "Best Of the Year" Competition i apart rebo esponsorització per part del Festival

 ¿ Quin és el públic que et ve a veure?

Al públic que em ve a veure li agraden bastant les lletres. I sobre això fixa’t que jo treballo molt les lletres i em puc arribar a estar mesos; una rima que no m’acaba d’agradar o que és massa llarga, la sonoritat d’una paraula, busques la paraula justa, amb la sonoritat exacte, que no desdibuixi la melodia, a vegades sembla que sí i al cap de dues setmanes ho descartes…. Tornant al públic, a la gent que li agraden els textos poètics connecten molt amb mí, també perquè sóc molt intensa. Visc molt les actuacions i la gent valora la intensitat que dono.

Per finalitzar. Una altre vessant teva és la d’actriu. ¿Tens algún projecte?

Jo vaig treballar d’actriu en la meva joventut i anava fent cosetes, fins i tot vaig treballar amb directors com Sergi Belbel en un muntatge de Koltès produït per Focus,  però em vaig centrar més en la música. Recentment he tornat a treballar d’actriu en un muntatge de poesia i música basat en la figura del poeta Palau i Fabre, amb dramatúrgia i direcció de Gemma Reguant i produït per La Seca, a on vaig també composar part de la música de l’espectacle i hi cantava.  Ara ja no m’ubiquen només com actriu. I en aquest aspecte estic treballant en un nou projecte: "JAZZUELA I LA MAGA", de Teatre Musical. Guió i dramatúrgia de Quim Lecina que n'és també el director, a partir de de la dramatúrgia de textos d' uns capítols de “Rayuela”, de Cortázar. Jo interpretaré a La Maga en qualitat de cantant i actriu. La direcció musical és d' Àngel Molas amb sextet de jazz. Està prevista data estrena a finals Octubre.


 

Text – Albert Roca. Fotos – Albert Roca-Arxiu Meïa.

 

 

 

BARCELONAMUSIC  |  barcelonamusic@hotmail.es